Moltes pimes i entitats sense ànim de lucre creuen que, si no superen els límits de mida de la Llei de societats de capital, no s’han d’auditar. Hi ha dos supòsits que no depenen de la mida, sinó del finançament públic rebut o dels contractes signats amb l’Administració. Aquest article forma part de la nostra guia sobre l’informe d’auditor en el compte justificatiu de subvencions i complementa el d’auditoria de comptes obligatòria el 2026 i els seus llindars.
Dos supòsits que no depenen de la mida
La disposició addicional primera de la Llei 22/2015, d’auditoria de comptes, obliga a auditar-se les entitats que rebin subvencions o ajudes, o que contractin amb l’Estat i la resta d’organismes públics, «dins dels límits que reglamentàriament fixi el Govern». Aquests límits són al Reglament de la Llei (RD 2/2021):
- Disposició addicional segona: subvencions i ajudes.
- Disposició addicional tercera: contractes amb el sector públic.
Totes dues s’apliquen a entitats «sigui quina sigui la seva naturalesa jurídica i sempre que hagin de formular comptes anuals» d’acord amb el seu marc comptable. Poden afectar, per tant, societats mercantils, cooperatives, associacions o fundacions. Abans de concloure, comprovi la normativa pròpia de la seva forma jurídica.
Subvencions de més de 600.000 €: quins exercicis s’auditen
Segons la DA 2a, l’entitat que durant un exercici hagi rebut subvencions o ajudes amb càrrec als pressupostos de les administracions públiques o a fons de la Unió Europea per un import total acumulat superior a 600.000 € ha d’auditar:
- Els comptes anuals d’aquest exercici.
- Els dels exercicis en què es facin les operacions o s’executin les inversions finançades amb aquestes ajudes.
Hi ha tres matisos importants:
- Se sumen totes les ajudes de l’exercici, de qualsevol administració (estatal, autonòmica, local) i també les de fons europeus. No cal que una de sola superi el límit.
- El concepte de subvenció és el de l’art. 2 de la Llei 38/2003, general de subvencions.
- L’obligació s’estén en el temps. Un projecte d’inversió plurianual pot obligar a auditar diversos exercicis seguits.
Contractes amb el sector públic: dues condicions alhora
La DA 3a es refereix a les entitats que durant un exercici hagin formalitzat amb el sector públic els contractes de l’art. 2 de la Llei 9/2017, de contractes del sector públic. Exigeix que es compleixin dues condicions alhora:
- Que l’import total acumulat d’aquests contractes superi els 600.000 €.
- Que aquest import representi més del 50 % de l’import net de la xifra de negocis.
Si es compleixen totes dues, s’auditen els comptes d’aquest exercici i els del següent. Una empresa que factura molt a ajuntaments però la xifra de negocis de la qual procedeix sobretot de clients privats pot quedar-ne fora encara que superi els 600.000 €.
| Aspecte | Subvencions i ajudes | Contractes amb el sector públic |
|---|---|---|
| Norma | DA 2a RD 2/2021 | DA 3a RD 2/2021 |
| Llindar | Més de 600.000 € acumulats en l’exercici | Més de 600.000 € acumulats en l’exercici |
| Condició addicional | Cap | Que suposin més del 50 % de l’import net de la xifra de negocis |
| Exercicis que s’auditen | L’exercici i aquells en què s’executin les operacions o inversions | L’exercici i el següent |
| Moment que compta | Quan l’ajuda s’hagi de registrar en comptabilitat | Quan s’hagi de registrar el dret de cobrament |
Quan es considera «rebuda» una subvenció
Aquest és el punt en què més s’equivoquen els resums que circulen. La DA 2a no atén la data de cobrament, sinó el moment en què la subvenció o ajuda s’ha de registrar en els llibres de comptabilitat segons la normativa comptable aplicable. Per als contractes, la DA 3a es fixa en el moment en què s’ha de registrar el dret de cobrament.
En conseqüència, una ajuda concedida al desembre i cobrada al març de l’any següent pot computar en el primer exercici. Determinar aquest moment requereix analitzar les condicions de la concessió i el seu tractament comptable, per la qual cosa convé revisar-ho amb el seu assessor comptable o amb el seu auditor tan aviat com conegui la resolució.
Un exemple amb xifres fictícies
Imagini una societat de la província d’Alacant amb 3.000.000 € de xifra de negocis i 25 treballadors, que no supera els límits de l’art. 263.2 LSC. En l’exercici 2026 se li concedeixen una ajuda autonòmica a la R+D de 450.000 € i una ajuda estatal a la digitalització de 200.000 €, i totes dues s’han de registrar comptablement el 2026. El total acumulat és de 650.000 €, superior a 600.000 €. Per tant, ha d’auditar els comptes del 2026 i els dels exercicis en què executi els projectes, encara que per mida n’estaria exempta.
El nomenament de l’auditor, abans que acabi l’exercici
La DA 4a del mateix reglament estableix que, en aquests supòsits, l’auditor s’ha de nomenar «en tot cas, abans que finalitzi l’exercici social que s’ha d’auditar». Si la seva entitat preveu superar el llindar aquest any, no esperi al tancament: valori com més aviat millor la concessió de les ajudes pendents i, si escau, nomeni l’auditor abans del 31/12 (o de la data de tancament del seu exercici).
Diferència amb l’informe del compte justificatiu
No s’han de confondre dos treballs diferents:
- L’auditoria de comptes anuals per superar els 600.000 €. Dona una opinió sobre la imatge fidel dels comptes de tota l’entitat i es diposita amb ells al registre corresponent.
- L’informe de revisió del compte justificatiu d’una ajuda concreta, quan les seves bases ho exigeixen (art. 74 del RD 887/2006). És un treball de procediments que no emet opinió i es presenta a l’òrgan concedent.
Una mateixa entitat pot necessitar tots dos. Quan està obligada a auditar els seus comptes anuals, la regla general és que el seu auditor de comptes revisi també el compte justificatiu, llevat que les bases prevegin un altre nomenament. Els fons del Pla de Recuperació en són un cas típic; ho tractem a què han de preparar els beneficiaris de fons NextGenerationEU.
Preguntes freqüents
Compten els préstecs públics per al límit de 600.000 €?
La DA 2a es remet al concepte de subvenció de l’art. 2 de la Llei 38/2003, que exigeix un lliurament sense contraprestació directa. Un préstec ordinari no encaixa en aquesta definició, però els préstecs bonificats, els trams no reemborsables o les ajudes mixtes s’han d’analitzar cas per cas.
Si rebo 700.000 € per a un projecte que dura tres anys, quantes auditories he de fer?
A més de l’exercici en què es considera rebuda l’ajuda, haurà d’auditar els exercicis en què s’executin les operacions o inversions. En un projecte plurianual, això pot suposar diversos exercicis consecutius.
Afecta les associacions i les fundacions?
La norma s’aplica a qualsevol entitat que hagi de formular comptes anuals segons el seu marc comptable. Les entitats sense ànim de lucre que reben fons públics importants han de revisar aquest supòsit, a més de les regles de la seva pròpia normativa.
S’aplica a les entitats del sector públic?
La DA 1a.2 de la Llei 22/2015 exclou d’aquests supòsits les entitats del sector públic, excepte les societats mercantils públiques, que tenen el seu propi règim de control.
Fonts oficials
- RD 2/2021, Reglament de la Llei d’auditoria de comptes (BOE), disposicions addicionals primera a quarta
- Llei 22/2015, d’auditoria de comptes (BOE), disposició addicional primera
- Llei 38/2003, general de subvencions (BOE), art. 2
- Llei de societats de capital (BOE), art. 263
Si la seva entitat rep ajudes de l’IVACE+i, del CDTI, de la Generalitat o de fons europeus, o treballa de manera habitual per a ajuntaments de la província, a Controlaudit el podem ajudar a determinar si està obligada a auditar-se i en quins exercicis. Conegui els nostres serveis d’auditoria de comptes anuals i d’auditoria de subvencions, o posi’s en contacte amb el nostre equip a Alacant.
Si la seva ajuda procedeix de l’Institut de Foment de la Regió de Múrcia o de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, consulti també les nostres pàgines d’auditors a Múrcia i d’auditors a Albacete.
Article elaborat per l’equip tècnic de Controlaudit. Actualitzat el 08/10/2026. Aquest contingut és informatiu i no substitueix l’assessorament professional sobre el seu cas concret.