El recompte d’existències és un dels pocs procediments d’auditoria que no es poden repetir més tard: el que no es compta el dia del tancament, o a prop, difícilment es reconstrueix al febrer. Per això convé acordar-lo amb l’auditor tan aviat com estigui nomenat, com expliquem en la guia per planificar l’auditoria de 2026 i nomenar l’auditor. En aquest article ens centrem en la part pràctica: com organitzar l’inventari físic, què farà l’auditor aquell dia i què revisarà després sobre la valoració.
Per què l’auditor assisteix al recompte físic d’existències?
La NIA-ES 501, «Evidència d’auditoria. Consideracions específiques per a determinades àrees», fixa com a objectiu obtenir evidència suficient i adequada sobre la realitat i l’estat de les existències. Quan són materials per als comptes anuals, l’auditor l’ha d’obtenir mitjançant la seva presència en el recompte físic, llevat que no sigui factible, amb quatre finalitats (apartat 4.a):
- Avaluar les instruccions i els procediments de la direcció per registrar i controlar els resultats del recompte.
- Observar com s’apliquen aquests procediments.
- Inspeccionar les existències.
- Fer proves de recompte.
A més, ha d’aplicar procediments als registres finals d’existències per comprovar que reflecteixen amb exactitud el resultat real del recompte (apartat 4.b). El llistat que es valora ha de ser el mateix que es va comptar.
La versió vigent de la NIA-ES 501 és la publicada per Resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) d’11/04/2024, d’aplicació a les auditories d’exercicis iniciats a partir de l’01/01/2024 i, en tot cas, als treballs contractats des de l’01/01/2025. És, per tant, la que s’aplicarà al tancament de 2026.
Com preparar l’inventari d’existències abans del tancament
La norma demana a l’auditor que avaluï si les instruccions de la direcció cobreixen, entre altres coses, el control dels fulls de recompte, la identificació de partides obsoletes o malmeses, les existències de tercers i el control de moviments abans i després del tall (apartat A4). Aquesta llista és, a la pràctica, la millor guia per a l’empresa. Abans del recompte convé tenir per escrit:
- Data, hora i abast: quins magatzems, naus, botigues o dipòsits es compten i qui ho fa.
- Equips de recompte: preferiblement per parelles, amb una persona aliena a la custòdia del magatzem, i amb recompte cec (sense veure la quantitat del sistema).
- Fulls o terminals numerats: control dels fulls lliurats, utilitzats i anul·lats, o registre de les lectures si s’utilitzen escàners.
- Tall d’operacions: últim albarà d’entrada i de sortida abans del recompte, i mercaderia rebuda o expedida aquell dia separada i senyalitzada.
- Identificació d’existències especials: productes malmesos, caducats o de rotació lenta; mercaderia en consignació o propietat de clients; existències en trànsit o en dipòsit de tercers.
- Treball en curs: criteri per fixar el grau d’avanç dels productes semielaborats.
- Estimacions físiques: si hi ha granels, líquids o munts, mètode de mesurament (pesatge, cubicatge, aforaments).
- Recompte i conciliació: qui investiga les diferències amb l’inventari permanent i qui autoritza els ajustos.
Enviï aquestes instruccions a l’auditor amb uns dies d’antelació per corregir les mancances abans d’arribar al magatzem.
Què fa l’auditor el dia del recompte
Durant la seva presència, l’auditor observa si els equips segueixen les instruccions, inspecciona la mercaderia per confirmar que existeix i avaluar-ne l’estat, i fa proves de recompte en els dos sentits: selecciona partides dels registres de la direcció i les localitza físicament, i selecciona partides físiques i comprova que figuren en els registres (apartat A7). Així comprova la integritat i l’exactitud d’aquests registres.
També sol obtenir còpia dels fulls de recompte i de la informació de tall, com els últims moviments d’entrada i sortida, per comprovar més endavant que es van comptabilitzar en l’exercici correcte (apartats A5 i A8). La inspecció l’ajuda a identificar existències obsoletes, malmeses o antigues (apartat A6), cosa que després tindrà reflex en la valoració. Tingui en compte que la inspecció acredita que la mercaderia existeix, però no necessàriament que sigui propietat de l’empresa: per això és important separar la mercaderia de tercers.
Què passa si el recompte no és el 31/12 o l’auditor no hi pot assistir?
| Situació | Què exigeix la NIA-ES 501 |
|---|---|
| Recompte en una data diferent del tancament | L’auditor aplica procediments addicionals sobre les variacions d’existències entre la data del recompte i la del tancament (apartat 5). És viable si els controls sobre els moviments són eficaços (apartat A9). |
| Inventari permanent amb recomptes rotatius | La direcció pot comptar al llarg de l’any; les diferències entre sistema i recompte poden indicar que els controls no funcionen (apartat A10). |
| L’auditor no hi pot assistir per circumstàncies imprevistes | Fa o observa recomptes en una data alternativa i prova les transaccions del període intermedi (apartat 6). |
| No és factible assistir-hi | Aplica procediments alternatius, com revisar la venda posterior de partides concretes (apartat A13). Si no obté evidència suficient, ha d’expressar una opinió modificada (apartat 7). |
| Existències custodiades per tercers | Confirmació amb el tercer, inspecció o altres procediments, com assistir al seu recompte o obtenir l’informe d’un altre auditor (apartats 8 i A16). |
La dificultat, el temps o el cost no són suficients per si sols per considerar que l’assistència no és factible (apartat A12). Un auditor nomenat quan el recompte ja s’ha fet pot haver de recórrer a procediments alternatius o, si no són suficients, a una limitació a l’abast.
Valoració d’existències segons el PGC: què revisarà després
Comptar bé és la meitat de la feina; l’altra meitat és valorar bé. La norma de registre i valoració 10a del Pla general de comptabilitat estableix els criteris que l’auditor contrastarà amb el seu inventari valorat:
- Cost. Les existències es valoren pel seu preu d’adquisició o el seu cost de producció. Els impostos indirectes només s’hi inclouen quan no són recuperables de la Hisenda Pública.
- Preu d’adquisició. Import facturat menys descomptes i rebaixes, més les despeses fins que els béns estan situats per a la venda: transports, aranzels, assegurances i altres de directament atribuïbles.
- Cost de producció. Matèries primeres més costos directes i la part raonable dels indirectes del període de fabricació, calculada sobre el nivell d’utilització de la capacitat normal dels mitjans de producció. Una campanya amb poca activitat no ha d’inflar el cost unitari.
- Mètode d’assignació. Amb caràcter general, preu mitjà o cost mitjà ponderat; el FIFO és acceptable. S’ha d’utilitzar un únic mètode per a existències de naturalesa i ús similars; per a béns no intercanviables, cost específic.
- Despeses financeres. Només s’inclouen en existències que necessiten més d’un any per estar en condicions de ser venudes, com passa en cellers amb criança o en promocions immobiliàries.
- Valor net realitzable. Si és inferior al cost, es registra una correcció valorativa com a despesa. Les matèries primeres no es corregeixen si s’espera vendre els productes acabats per sobre del cost; tampoc els béns compromesos en contractes de venda ferma el preu dels quals cobreixi el cost i els costos pendents. La correcció reverteix si desapareixen les causes que la van motivar.
La memòria ha d’informar, entre altres extrems, de les circumstàncies i l’import de les correccions per deteriorament, de les despeses financeres capitalitzades i de les limitacions de disponibilitat per garanties o pignoracions. Una anàlisi de rotació i de marges per famílies de producte és la millor base per justificar el valor net realitzable.
Preguntes freqüents
És obligatori que l’auditor assisteixi a l’inventari?
Si les existències són materials per als comptes anuals, la NIA-ES 501 n’exigeix la presència en el recompte físic, llevat que no sigui factible. En aquest cas ha d’aplicar procediments alternatius i, si no obté evidència suficient, modificar la seva opinió.
Podem fer el recompte uns dies abans del tancament?
Sí. La norma ho admet, sempre que l’auditor pugui obtenir evidència sobre els moviments entre la data del recompte i la del tancament. Funciona millor quan els controls sobre entrades i sortides són fiables.
Què passa amb les existències que tenim en un magatzem extern?
Si són materials, l’auditor pot demanar confirmació al tercer sobre quantitats i estat, inspeccionar-les o aplicar altres procediments. Faciliti amb antelació les dades de contacte del dipositari.
Base legal
- NIA-ES 501, Evidència d’auditoria. Consideracions específiques per a determinades àrees (ICAC, Resolució d’11/04/2024)
- ICAC: normativa d’auditoria vigent (Normes Tècniques d’Auditoria)
- Reial decret 1514/2007, Pla general de comptabilitat, text consolidat (BOE): norma de registre i valoració 10a
- Reial decret 1/2021, pel qual es modifica el Pla general de comptabilitat (BOE)
- Llei 22/2015, d’auditoria de comptes, text consolidat (BOE)
Si la seva empresa té existències rellevants i vol organitzar el recompte d’aquest tancament amb temps, el nostre equip d’auditoria de comptes anuals el pot ajudar a revisar les instruccions i a coordinar l’assistència, també en magatzems i centrals de manipulació de la Regió de Múrcia. Contacti amb nosaltres abans del 31/12.
Article elaborat per l’equip tècnic de Controlaudit. Normativa revisada a 13/10/2026. Aquest contingut és informatiu i no substitueix l’assessorament professional sobre el seu cas concret.