El calçat i els seus components continuen sent un tret d’identitat industrial de la província d’Alacant, amb Elx, Elda, Petrer, Villena i Crevillent com a pols principals. En els últims mesos, les associacions del sector han alertat públicament d’una caiguda de l’activitat i de l’ocupació. En aquest article no parlem d’empreses concretes, sinó del sector en general: què diuen les dades públiques, quins senyals financers convé vigilar i quines eines hi ha abans que la situació esdevingui irreversible. Aquesta anàlisi forma part de la nostra sèrie sobre normes d’auditoria i empresa en funcionament.
Què passa en el calçat alacantí
Les xifres més citades provenen de l’Asociación Española de Empresas de Componentes para el Calzado y la Marroquinería (AEC), que les va difondre el juny del 2026:
- Entre el 2020 i el 2025, les empreses de fabricació de calçat a Espanya van passar de 3.280 a 2.131, un 35 % menys, segons el Directori Central d’Empreses (DIRCE). El 2025 en van tancar 195.
- La Comunitat Valenciana hauria perdut el 37 % del seu teixit empresarial del calçat en aquest període.
- Segons l’AEC, l’índex de producció industrial del calçat va caure un 9,2 % el 2025 i un 29,1 % interanual l’abril del 2026.
Aquestes xifres provenen d’una associació sectorial i s’han difós a través de la premsa. Altres publicacions basades en l’índex de producció industrial de l’INE per a l’agregat de cuir i calçat ofereixen percentatges mensuals diferents, perquè mesuren agregats diferents. El que és rellevant per a una empresa no és el decimal, sinó la tendència: menys producció, més importació de preu baix i una cadena de proveïdors que s’estreny. Les patronals FICE i AEC han reclamat al Ministeri d’Indústria i Turisme un pla sectorial de competitivitat.
A això s’hi suma l’exposició als mercats exteriors. Una part significativa de la facturació exterior del sector es dirigeix als Estats Units, cosa que fa que moltes empreses siguin sensibles als canvis aranzelaris i al tipus de canvi.
Senyals d’alerta en el balanç i la tresoreria
La majoria de les situacions de crisi no apareixen de cop: es veuen abans en uns quants indicadors. La taula recull els que recomanem revisar almenys cada trimestre.
| Indicador | Què mesura | Senyal d’alerta |
|---|---|---|
| Previsió de tresoreria a 13 setmanes | Capacitat d’atendre pagaments a curt termini | Saldo previst negatiu sense finançament compromès |
| Fons de maniobra | Actiu corrent menys passiu corrent | Negatiu o en descens continuat |
| Període mitjà de cobrament i de pagament | Dies que es triga a cobrar i a pagar | Cobrament que s’allarga i pagament a proveïdors que supera els terminis legals |
| Antiguitat de les existències | Pes del producte de temporades anteriors | Estoc de dues o més temporades sense pla de sortida |
| Concentració de clients i mercats | Dependència de pocs compradors o països | Un client o un mercat per sobre d’un terç de les vendes |
| Deute financer net / resultat brut d’explotació | Anys necessaris per tornar el deute | Ràtio creixent o resultat d’explotació negatiu |
| Patrimoni net davant del capital social | Solvència i risc societari | Patrimoni net inferior a la meitat del capital social |
Els llindars són orientatius i s’han d’adaptar a cada empresa. L’últim indicador mereix una atenció especial: unes pèrdues que deixin el patrimoni net per sota de la meitat del capital social són causa de dissolució segons la Llei de societats de capital, amb obligacions per als administradors i terminis concrets.
Existències i moda: el risc de valoració
En el calçat, l’inventari és alhora el principal actiu corrent i el principal risc. El Pla general de comptabilitat obliga a valorar les existències pel seu cost i a reconèixer un deteriorament quan el seu valor net realitzable sigui inferior. Un model d’una temporada passada pot valer al mercat molt menys del que va costar fabricar-lo.
No reconèixer aquest deteriorament a temps té dos efectes: els comptes mostren un patrimoni que no existeix i la direcció pren decisions amb dades optimistes. És també un dels aspectes que l’auditor revisa amb més atenció en una empresa del sector, juntament amb el tall d’operacions i les devolucions de clients.
Del pla de viabilitat a la reestructuració
Quan apareixen els senyals, l’eina bàsica és un pla de viabilitat: un document que parteix de la situació real, fixa hipòtesis raonables de vendes, marges i costos, i conclou si l’empresa pot atendre els seus deutes, amb quines mesures i en quin termini. Serveix per negociar amb bancs i proveïdors, per informar els socis i per prendre decisions sobre producció, plantilla o cartera de productes.
Si la situació és més greu, la Llei 16/2022, que va reformar el Text refós de la Llei concursal, permet actuar abans del concurs: comunicar al jutjat l’obertura de negociacions amb els creditors o negociar un pla de reestructuració, fins i tot quan només hi ha probabilitat d’insolvència. També preveu un procediment especial per a microempreses. El deutor, en tot cas, ha de sol·licitar el concurs dins dels dos mesos següents a conèixer, o haver de conèixer, la seva insolvència actual. Aquestes decisions exigeixen assessorament jurídic, i el pla econòmic n’és la base.
Un bon pla de viabilitat també facilita l’auditoria. Com expliquem en el nostre article sobre la NIA-ES 570 i l’empresa en funcionament, l’auditor avalua la valoració que fa la direcció de la capacitat de l’empresa per continuar, i unes previsions documentades li permeten fer-ho amb fonament.
Compravendes i valoracions en un sector en ajust
Els períodes d’ajust també generen operacions: integracions entre empreses complementàries, venda d’unitats productives, entrada d’inversors o relleu generacional en empreses familiars. En totes és clau conèixer el valor real del negoci i els seus riscos. Una valoració d’empreses independent i una due diligence financera ajuden el comprador i el venedor a negociar sobre dades contrastades, especialment pel que fa a existències, clients i contingències laborals.
I quan el conflicte arriba als tribunals, per exemple en reclamacions entre socis o en un concurs, les proves pericials econòmiques permeten quantificar danys o analitzar l’evolució patrimonial de la societat.
Preguntes freqüents
Cada quant hauria de revisar aquests indicadors?
La previsió de tresoreria, almenys mensualment i setmanalment si hi ha tensions. La resta d’indicadors, cada trimestre i sempre al tancament de temporada.
Quan necessito un pla de viabilitat?
Quan hi ha pèrdues recurrents, el fons de maniobra és negatiu, es preveuen problemes de tresoreria o ho demana un banc. Com més aviat es prepari, més opcions tindrà l’empresa.
Un pla de viabilitat evita el concurs?
No ho garanteix. Permet saber si l’empresa és viable i amb quines mesures, i és la base per negociar amb creditors o per utilitzar els instruments preconcursals de la Llei concursal.
Què passa si el patrimoni net cau per sota de la meitat del capital?
És una causa legal de dissolució que obliga els administradors a actuar en termini, per exemple convocant la junta per restablir l’equilibri patrimonial. Convé consultar un assessor jurídic tan bon punt es detecti.
Fonts oficials
- Llei 16/2022, de reforma del Text refós de la Llei concursal (BOE)
- Text refós de la Llei concursal, consolidat (BOE)
- Llei de societats de capital, consolidada (BOE)
- Pla general de comptabilitat, RD 1514/2007 (BOE)
- INE: índexs de producció industrial
- Dades de l’AEC difoses a la premsa (Alicante Plaza, 18/06/2026)
Si la seva empresa del calçat o de components vol anticipar-se, la podem ajudar a preparar un pla de viabilitat amb hipòtesis realistes i verificables. Som auditors a Alacant i coneixem el teixit industrial del Vinalopó i del Baix Vinalopó. Contacti amb nosaltres.
Article elaborat per l’equip tècnic de Controlaudit. Actualitzat el 08/10/2026. Aquest contingut és informatiu i no substitueix l’assessorament professional sobre el seu cas concret.